Nicolaus Copernic, amesnallun apuluni

Amussnaw apuluni

Nicolaus Copernic, ilul ass n 19 Fuṛaṛ 1473 deg Torun (Pulunya) – yemmut ass n 24 Mayu 1543 deg Frauenburg, deg Prusya Tagmuḍant. Isem-nnes apuluni d Mikołaj Kopernik. D amesnallun (astronome) apuluni. Yezrew (étudier) deg temdint n Krakow (Pulunya), Bologna d Padua (Ṭṭalyan) anda ay yeqqel yessen mliḥ tusnakt, tasnallunt (astronomie), tasnajya d tesnesɣant (théologie) n tallit-nni. 

Yessuffeɣ-d, deg 1543, ayen umi isemma « Sḍis n Yidlisen Yerzan Tuzzyiwin n Tifekkiwin Tigennanin (Six Books Concerning the Revolutions of Heavenly Orbs). Taṣekka-a (œuvre) tbeddel akk tamuɣli n wamek yettwali Utaram (Ouest) amaḍal yernu qqlen semman-as « anagraw acoperniki ». 

Deg tmuɣli-nnes, Copernic yenna-d dakken d Akal d yimtiwgen (planètes) niḍen ay ittezzin ɣef Tafukt, yernu maci d Tafukt ay ittezzin ɣef Wakal. Tamuɣli-a yella yesɛa-tt Copernic d timrawin (dizaines) n yiseggasen uqbel ma yessuffeɣ-tt-id deg tṣekka-nni. D acu kan, Copernic yella yuggad mer ad rfun yiduba isɣananen (autorités religieuses) fell-as yernu adlis-nnes ur d-yeffiɣ ara armi d asmi ay yesred deg wusu, yettmettat.

Yebder-d daɣ Copernic dakken Akal ittenneḍ yal ass ɣef yiman-nnes deg ugellus-nnes (axe) yernu yenna-d dakken tasnallunt yessefk ad d-teglem (décrire) ayen yellan deg tilawt. Armi d tallit n Johannes Kepler ay ttwaqeblent tmuɣliwin tussnanin n Copernic deg tfelsuft yernu qqlent d tamuɣli n llsas deg usegzu n umeɣrad (univers). 

Ɛumar Mufuq

Tutlayt-inu

https://sadbendali.blogspot.com/2020/11/imqimen-isestanen-irbuda-d-yimeskanen.html


Commentaires