Ilemẓi yeččuren d lebɣi d usirem
Ṭariq Iften, d aselmad n tutlayt tamaziɣt di Lezzayer tamaneɣt. Γur-s 31 n yiseggasen di tudert-is , ilul deg Uqbil deg waɣir n Tizi Wezzu, ass 01/01/1990, yezri d anelmad di tesdawit n Bgayet. Agerdas n Bak, yewwi-t-id deg useggas n 2010, syin iheyya turagt deg useggas n 2014, ikemmel amaster 2 di tɣerma tamaziɣt. Yewwi-d timzizelt n yiselmaden deg useggas n 2016 di Lezzayer asamer.
Melmi, anida tebdiḍ aselmed n Tmaziɣt?
Bdiɣ aselmed di Tizi wezzu At yanni deg useggas n 2015 syin ṛuḥeɣ ar lezzayer deg useggas n 2016 imi d wwiɣ timzizelt n yiselmaden di lezzayer-asamer ar ass-a.
Amahil-ik di taɣult, ur yeqqim ara kan deg yiwen umkan. Ssekfel-d i yimeɣriyen-nneɣ akk tirmitin-ik.
Tirmit-iw tennerna imi deg useggas n 2018 kecmeɣ ɣer uɣerbaz unnig n yiselmaden n Buzerriɛa ad slemdeɣ tutlayt d tɣerma tamaziɣt deg ugezdu n tutlayt tamaziɣt. Aseggas-nni kan daɣen ṭṭfeɣ tasmilt n yimeqqranen iran ad lemden tamaziɣt deg useqqamu unnig n timmuzɣa. Amaynut aseggas-a ad ldiɣ tasmilt deg uɣerbaz n tẓuri icebḥen n Lezzayer tamaneɣt - beaux arts d'Alger.
Daɣen ad yili uheyyi n temsirin ulmad uzzif di centre intensif des langues di tesdawit n Lezzayer, deg wussan-a i d-iteddun ad nebdu asekles n temsirin n Tmaziɣt di tiliẓri tis 4 s Tmaziɣt. Wa, d asenfar meqqren ara yilin s tantaliwin n tmurt n Lezzayer, ad yili n s umtawa gar tiliẓri taɣelnawt d useqqamu unnig n timmuzɣa.
Efk-aneɣ-d kra n yisallen ɣef uselmed n yimeqqranen.
Aselmed n tutlayt tamaziɣt i yimeqqranen d asenfar s wazal-is imi ɣur-i aṭas n tifras (profil) llan wid yesɛan yakan tamussni di taɣult n uselmed llan wid d yettasen s twaculin-nsen d dderya-nsen llan wid yeṭṭfen imukan di tneɣlifin yemxallafen.
Awi-aɣ-d awal ɣef uselmed deg uɣerbaz amenzu di tmaneɣt. Amek iteddu?
Aselmed n Tmaziɣt deg uɣerbaz amenzu mazal iteddu s leḥya icudd ar lebɣi n yimawlan d yinedbalen ahat ar ass-a mazal nessaweḍ xersum 100 iɣerbazen ideg tettuaselmad Tmaziɣt, rnu yal aseggas d aɛiwed n umennuɣ ɣef usemres n wakud d lebɣi n yimawlan akken ad ǧǧen arraw-nsen ad ɣṛen.Ahat, seg wakken ur xuṣṣen ara wuguren i yesran ad frun, tesbeddem-d tidukkla n yiselmaden n Lezzayer tamaneɣt. kečč yellan d aselway-is, ini-aɣ-d acu ay d ahil-is d yiswan-is?
Tiddukla n yiselmaden n Tmaziɣt n Lezzayer tamaneɣt mazal-itt di tuffra imi asatal asertan n tmurt, ur yerkid ara ur yekfi ara tagnit i tlalit s wudem unṣib, afaylu mazal-it yeḥsel di tedbelt dacu kan ur nebri ara i temsalt gar-aɣ d kra n wussan ad nekker i uslali n tiddukla taɣelnawt n yiselmaden n Tmaziɣt. D asurif meqqren yuḥwaǧen tamuɣli lqayen d tegnatin irekḍen. Iswan n tiddukla, d asnerni n usemres n Tmaziɣt di twennaḍt taɣurbizt d uḥareb ɣef uselmed d uselmed n Tmaziɣt di Lezzayer.
Tayri-k d usirem-ik ameqqran i Tmaziɣt, ssawḍen-k ɣer uɣerbaz aɣelnaw n yiselmaden n Buzerriεa, tesselmadeḍ deg-s. D acu tesɣareḍ di ENSB, d anwi-ten yinelmaden-ik?
Aɣerbaz unnig n yiselmaden d targit n kra n win yeɣran idlisen n Mulud Ferɛun d Bensdira d Boulifa. Sselmadeɣ armud n tesnilest tamatut d tekcemt ɣer tusnametti n yidelsan (sociologie culturelle) daɣen sbeddayeɣ leqdic adelsan d useklan.Inelmaden-iw d wid i d-yettasen seg wakal n Lezzayer s umata seg usamer d umalu d unẓul n tmurt. D wid i d-yufraren deg ukayad n BAK s 14 d asawen, llan yimazɣawalen, llan yiɛerbawalen
D acu tettḥulfuḍ kečč yesselmaden Tamaziɣt deg uɣerbaz ideg yesselmed Mulud Ferεun send n 58 yiseggasen aya?
Ur ttafeɣ ara imeslayen ilaqen akken ad ssenfaliɣ. D leqder meqqren i yilemẓi iteddun deg ubrid n tmussni. Azal-is d tumert yal mi ara yi-terr tewwurt ɣer daxel dɣa tirmit n Tmaziɣt deg uɣerbaz unnig n yiselmaden d targit n tsuta tamezwurt n yimussnawen n Tmaziɣt. D abrid n DDa lmulud at Mɛemmer.
Neẓra d akken, inelmaden n uɣerbaz-a kkan-d si yal tantaliwin n tmurt. Amek yettaweḍ yizen?
Izen tura akka yettaweḍ s ttawilat n ujerred i yinelmaden imaynuten di tesdawiyin imi yetteki deg umuɣ tesdawiyin s ujerred s ttawil n progress daɣen kan ini d akken inelmaden-nneɣ imezwura yeffeɣ en ɣer wennar xeddmen udem yelhan i turagt-agi n Tmaziɣt ENSB.
Inelmaden-nwen i ifukken asileɣ-nsen, ha-ten d iselmaden deg unnar. Bder-aɣ-d kra n temnaḍin ideg la sselmaden Tamaziɣt assa.
Ass-a nessaweḍ nessufeɣ-d iselmaden ɣer wazal n 20 n twilayin maca ayen igerrzen aṭas d anekcum n tanga n Tmaziɣt di kra n twilayin ideg ulac maḍi aselmed uqbel ENSB am Ǧelfa - Tisemsilt Mdiya- Mila-Ǧiǧel.
Deg unnar n ufares, ahat yella wacu i la d-tessewjadeḍ imira. Ssekfel-aɣ-d isenfaren-ik (ma llan).
Ih llan ddeqs yisenfaren deg taɣult n uselmed s tfakusin titrarin s temsiwla d tnezla dɣa deg wussan-a n yennayer ad ssufɣeɣ i tikkelt tamenzut adlis s temsiwla i xedmeɣ d yiselmaden n HCA di Batna ilmend n usfugel n yennayer s wudem unṣib dɣa asentel agejdan n temlilit ad yili d idles d tsekla timeslit.S wayen i tesεiḍ d tarmit deg uselmed n tutlayt tamaziɣt, kečč yellan si tsuta tamaynutt, ma nniɣ-ak eg-d assaɣ d umennuɣ n Mulud At Mεemmer, d acu ara d-tiniḍ?
Amennuɣ n Dda lmulud. ur ifukk ara imi yal tanezzayt ad naki s usirem n tudert ideg yella umur-nneɣ n yidles n tutlayt di taywalt, netta yenjer abrid i tira s Tmaziɣt i tussna s Tmaziɣt. Tawrirt yettwattun aniwa ara tt-yettun! D adlis, d asaru n yal ass. Nekkni, tajmilt-nneɣ i dda lmulud d asnerni d usefti n wayen d-yeǧǧa d agerruj i tsutwin.
D acu i d asirem-ik i yimal?
Asirem-iw ar yimal d akken ilemẓiyen n tmurt-iw ad seggmen ussan wa ad asen-seggmen wussan ad afen warrac ara d-ilalen tamurt-nsen tesbeɣ s tutlayt tayemmat tiliẓri-nneɣ ad asen-tettmeslay am yemma-tsen ur tettili d tabeṛṛanit.
Awal-ik ɣef "tutlayt-inu" d yizen-ik fell-as.
Ablug tutlayt-inu d tasga s wazal-is yeččuṛ ilem yellan deg uzeṭṭa. Isental, yal ass d imaynuten tussna, idles d tgemmi tamaziɣt ufiɣ-tt d aɣbalu iwatan i yinelmaden-iw, afud igerrzen i wid iqeddcen deffir n tlalit n yedrimen d usufeɣ-nsen.
Tadiwennit, yexdem-as-tt Sadaq Bendali.
https://sadbendali.blogspot.com/2021/01/timlilit-d-tariq-iften-aselmad-di-tault.html
Commentaires
Enregistrer un commentaire